Mestres [i professors]

Vull fer-vos saber que, aquest dimarts, TV3[cat] ha començat la sèrie documental Mestres, que tracta de donar un espai a la feina que fan els mestres i els professors, tot donant veu als professionals, a famosos i també a nins que expliquen com veuen el món educatiu d'avui dia.


Sembla molt interessant, sobretot perquè és un espai de reflexió de com és i com hauria de ser la nostra tasca com a professors. La gent diu coses que ja hem vist en el màster, com:


"El veritable mestre és el nen"
"Ensenyen persones del s.XX perquè siguin mestres del s.XXI amb mètodes del s.XIX"


És un d'aquests programes que demostren la necessitat de tenir una televisió pública com TV3 i no artefactes verinosos/venenosos de nom similar.

Innovació en l'avaluació?

Hola companys!

Us deix l'enllaç del fòrum de què ens va parlar ahir na Malen sobre innovació en l'avaluació perquè em sembla que és un bon tema per debatre entre nosaltres.


http://www.grao.com/forums/innovacio-avaluacio


Jo crec que ja era hora de donar alguna passa cap endavant en aquest sentit. No fem res més que parlar de competències bàsiques com una forma d'innovar en el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes i, en el fons, som "nosaltres", els docents, qui no som -o en tot cas, ho som molt tímidament- capaços d'innovar. Per això, pens que és molt positiu començar a introduir les noves tecnologies en l'avaluació, ja que pot ser una bona manera que els alumnes demostrin altres destreses que vagin una mica més enllà dels coneixements memorístics tradicionals.

Què en penseu?

educació i cinema

Des de la Universitat de Huelva (UHU) estan duent a terme un projecte sobre educació i cinema.

http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/index.htm

És un web destinat a alumnes, docents, pares i gent interessada en el cinema i en els valors que aquest transmet. Aquí podrem trobar, entre altres coses, la recomanció de pel•lícules que tracten sobre temes relacionats amb l’educació i els infants. Per exemple sobre el tema de l’abandonament de menors es recomanen títols com: El pequeño salvaje, El enigma de Gaspar Kausen, Oliver Twist o Cero en conducta. Si cliquem a sobre d’algun d’aquests títols ens apareix documentació sobre la pel•lícula en qüestió: la fitxa tècnica, una sinopsis feta per l’autor de la web, i altres escrits relacionats amb el film.

És un web que recomanem perquè tracta directament el tema de l’educació i utilitza el cinema com a mètode d’aprenentatge, hi ha molts recursos que es poden fer servir i la informació que ens proporcionen és molt útil.

A mi m'ha semblant molt interessant!

¡ Comunicación oral !

Aprovechando la exposición de hoy os paso este enlace a uno de los vídeos más vistos en youtube. Es fascinante ver como desde bien pequeñitos, si queremos podemos entendernos.
Bon nadal a tots!

http://www.youtube.com/watch?v=JP_RLviv3Mc&feature=fvst

Una pel·lícula recomanable!

Uep!

L'altre dia em recomanaren una pel·lícula i m'agradaria recomanar-vos-la si encara no l'heu vista. Va d'una escola i està basada en una història real: Die Welle (L'onada). Aquí en teniu més informació...

http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27onada

a mi em va fer pensar bastant i és molt relacionable amb aqueix màster que fem!

El millor sistema: Finlàndia

El sistema educatiu de Finlàndia és el millor segons els informes PISA. Al bloc "Yorokobu" expliquen l'anàlisi que en fa l'expert en innovació educativa, Tony Wagner (¿Por qué Finlandia tiene el mejor sistema educativo del mundo?).

A l'article parla que l'educació a Finlàndia es basa en la confiança, la transparència, el respecte i ensenyar a pensar, en lloc de memoritzar. Observa com tota la societat confia en el sistema educatiu i que, de cada vegada més, els centres tenen més autonomia. És un procés totalment transparent i tota la comunitat educativa hi està representada. Wagner analitza com totes les programacions didàctiques tenen l'empremta dels alumnes ja que els professors compten amb ells a l'hora de prendre una decisió que els pugui afectar.

La formació dels docents és molt diferent a la que tenim aquí. A Finlàndia, una persona que vol dedicar-se a la docència ha de passar una prova d'accés que només la superen el 10% dels aspirants. Una vegada superada la prova, han de fer tres anys de carrera i dos de màster per després poder entrar a les aules.

A part de què l'educació a Finlàndia té una molt bona valoració per part dels ciutadans, tothom l'entèn com un dret públic, gratuït i igual per a tothom; la majoria de centres són molt semblants entre sí. El més sorprenent de tot és que a Finlàndia l'educació obligatòria comença als set anys i tenen un horari amb menys hores lectives que a altres països. Em sorprèn perquè una de les propostes de l'actual president de les Illes Balears era incrementar l'horari escolar amb una hora més setmanal perquè, segons la seva teoria, una vegada acabada la primària haurà estat com si haguessin fet un any més de classe.

Cultura vs. Educació

Uep,

Avui no m'he pogut resistir a informar-vos d'unes notícies -per mi dolentes, El Mundo dia de Baleares se'n deu congratular- que m'han arribat aquests dos dies:

1. La mort de les Arts Escèniques i l'intent d'homici de la cultura.

2. L'aplicació a partir de l'any que ve de la "llibertat" d'elecció de llengua a partir de primària. La mesura s'anirà aplicant a tots els nivells educatius.

Per mi, aquestes dues notícies, entre moltes d'altres em fan pensar i reflexionar cap a on va la nostra cultura. I quan dic la nostra, sense ànim d'ofendre ningú, és la que tenim des del segle XIII. Si bé és cert que la cultura ha d'avançar i ha d'anar canviant, a més en un món globalitzat cada vegada més, el que no podem permetre -nosaltres com a futurs educadors- és que mitjançant els nostres doblers permetin l'eliminació de la nostra identitat. Si no sabem qui som, si tenim una cultura esbiaxada, contaminada, aniquilada, sublevada... de què ens servirà saber i saber. Primer ens autoconeixem i després ja coneixerem. Per això, l'educació és l'eix fonamental per donar a conèixer les Arts Escèniques... unes arts (sobretot el teatre) que, senyores i senyors, és tan humà com la humanitat, ens ha acompanyat des de sempre ja bé mitjançant rituals o en forma d'obra teatral així com la coneixem actualment.

Les AE (Arts Escèniques) permeten treballar tot un ventall de possibilitats humanes. Si ens les prenen, que és el que volen, o les menystenen, que és el que fan, l'única cosa que aconseguiran és que tots siguem maquines que funcionam a l'unisò, que no pensam, que volem coses quadrades i quadrades de les quals no es pot sortir del marge. En aquesta societat que ens plantegen ens volen aniquilar com a persones, els infants a mesura que creixen van perdent la imaginació, la il·lusió i el joc.

Per què ho volen fer? Per controlar-nos millor? Per què en la història la Revolució sempre ha anat de la mà de les arts? Jo crec que la resposta és ben senzilla: per què l'art et fa pensar, no és matemàtic.

El teatre a les Illes Balears ha mort, el teatre professional. La televisió autonòmica aviat es podrà dir TVIBE Televisión Islas Baleares de España, o Mallorca de Palma, o Mahón de Menorca, o La Palma de la Mahón de Menorca dels collons. Amb aquest panorama, què pot fer l'educació per a la cultura? Si amb només 5 mesos ja han aconseguit tot això, què faran amb tres anys i mig, i potser més, que els queda.

Reflexionem...

La mort de la cultura o La cultura de la mort.