A l'article parla que l'educació a Finlàndia es basa en la confiança, la transparència, el respecte i ensenyar a pensar, en lloc de memoritzar. Observa com tota la societat confia en el sistema educatiu i que, de cada vegada més, els centres tenen més autonomia. És un procés totalment transparent i tota la comunitat educativa hi està representada. Wagner analitza com totes les programacions didàctiques tenen l'empremta dels alumnes ja que els professors compten amb ells a l'hora de prendre una decisió que els pugui afectar.
La formació dels docents és molt diferent a la que tenim aquí. A Finlàndia, una persona que vol dedicar-se a la docència ha de passar una prova d'accés que només la superen el 10% dels aspirants. Una vegada superada la prova, han de fer tres anys de carrera i dos de màster per després poder entrar a les aules.
A part de què l'educació a Finlàndia té una molt bona valoració per part dels ciutadans, tothom l'entèn com un dret públic, gratuït i igual per a tothom; la majoria de centres són molt semblants entre sí. El més sorprenent de tot és que a Finlàndia l'educació obligatòria comença als set anys i tenen un horari amb menys hores lectives que a altres països. Em sorprèn perquè una de les propostes de l'actual president de les Illes Balears era incrementar l'horari escolar amb una hora més setmanal perquè, segons la seva teoria, una vegada acabada la primària haurà estat com si haguessin fet un any més de classe.
La veritat és que si al nostre país la professió docent i les escoles estessin millor considerades socialment el panorama seria molt diferent,però no arribarem mai a tenir la mentalitat nòrdica ni la seva manera de fer feina. Crida l'atenció com n'és d'estricte el sistema per entrar al cos docent d'allà...Me deman si nosaltres, estudiants de Màster mallorquins, el passariem! :)
ResponEliminaAngels