dimarts, 29 de novembre del 2011

Cultura vs. Educació

Uep,

Avui no m'he pogut resistir a informar-vos d'unes notícies -per mi dolentes, El Mundo dia de Baleares se'n deu congratular- que m'han arribat aquests dos dies:

1. La mort de les Arts Escèniques i l'intent d'homici de la cultura.
2. L'aplicació a partir de l'any que ve de la "llibertat" d'elecció de llengua a partir de primària. La mesura s'anirà aplicant a tots els nivells educatius.

Per mi, aquestes dues notícies, entre moltes d'altres em fan pensar i reflexionar cap a on va la nostra cultura. I quan dic la nostra, sense ànim d'ofendre ningú, és la que tenim des del segle XIII. Si bé és cert que la cultura ha d'avançar i ha d'anar canviant, a més en un món globalitzat cada vegada més, el que no podem permetre -nosaltres com a futurs educadors- és que mitjançant els nostres doblers permetin l'eliminació de la nostra identitat. Si no sabem qui som, si tenim una cultura esbiaxada, contaminada, aniquilada, sublevada... de què ens servirà saber i saber. Primer ens autoconeixem i després ja coneixerem. Per això, l'educació és l'eix fonamental per donar a conèixer les Arts Escèniques... unes arts (sobretot el teatre) que, senyores i senyors, és tan humà com la humanitat, ens ha acompanyat des de sempre ja bé mitjançant rituals o en forma d'obra teatral així com la coneixem actualment.

Les AE (Arts Escèniques) permeten treballar tot un ventall de possibilitats humanes. Si ens les prenen, que és el que volen, o les menystenen, que és el que fan, l'única cosa que aconseguiran és que tots siguem maquines que funcionam a l'unisò, que no pensam, que volem coses quadrades i quadrades de les quals no es pot sortir del marge. En aquesta societat que ens plantegen ens volen aniquilar com a persones, els infants a mesura que creixen van perdent la imaginació, la il·lusió i el joc.

Per què ho volen fer? Per controlar-nos millor? Per què en la història la Revolució sempre ha anat de la mà de les arts? Jo crec que la resposta és ben senzilla: per què l'art et fa pensar, no és matemàtic.

El teatre a les Illes Balears ha mort, el teatre professional. La televisió autonòmica aviat es podrà dir TVIBE Televisión Islas Baleares de España, o Mallorca de Palma, o Mahón de Menorca, o La Palma de la Mahón de Menorca dels collons. Amb aquest panorama, què pot fer l'educació per a la cultura? Si amb només 5 mesos ja han aconseguit tot això, què faran amb tres anys i mig, i potser més, que els queda.

Reflexionem...

La mort de la cultura o La cultura de la mort.

dijous, 24 de novembre del 2011

Dossier "L'escola, a examen"

Aquest cap de setmana, la revista Presència, que s'entrega com a suplement de Diari de Balears, ha publicat un dossier molt interessant titulat "L'escola, a examen". Realment val la pena llegir-lo. Hi trobareu l'opinió de diferents pedagogs i mestres sobre la situació actual de l'ensenyament.

Aquí teniu una adreça on podreu trobar-lo en format de pdf: http://www.elpunt.cat/elements/presencia/201111presencia.pdf

dimarts, 22 de novembre del 2011

Video sobre competencias.

Hola, me han pasado este video, un tanto cómico, sobre las famosas competencias básicas. A mí me ha hecho reir bastante. Espero que os guste.

dilluns, 21 de novembre del 2011

El fracàs escolar: elements de reflexió des de l'altra banda dels Pirineus

Ja que m'he assabentat del fet que hi ha diverses persones francòfones a classe, em permeto adjuntar-vos dos hipervincles a un programa de radio d'una emissora francesa (Radio France Internationale) que s'ha difós aquest cap de setmana: 

Es tracta d'una entrevista a Bertrand Bergier, un sociòleg que acaba de publicar un llibre titulat La Revenja Escolar, on presenta els resultats d'un estudi sobre aquesta categoria “estadísticament irrellevant” (segons ell, serien unes 4/1000 persones) però individualment interessant del alumnes amb fracàs escolar que han aconseguit cursar una carrera universitària amb èxit.

No figura en aquest estudi l'escriptor francès Daniel Pennac, però ben be podria formar-ne part, ja que tot i definir-se a ell mateix com un “cancre” (mal estudiant, en francès), un alumne fracassat, en el seu llibre Mal d'Escola (aquest, sí, traduït al castellà i al català), ha acabat convertint-se en un dels autors francesos més conegut dels darrers 30 anys i ha treballat tota la seva vida en aquest mateix sistema escolar que el rebutjava - aquest cop no com a alumne sinó com a professor de francès.

Vos recoman la lectura d'aquest assaig que es llegeix més bé com una novel·la i és a la vegada divertit i ple d'anècdotes que ens podem servir com a futurs professors. Sobretot vos ho recoman perquè és un llibre que arriba a fer-nos compartir el punt de vista de l'alumne fracassat i els seus dilemes... una empatia i comprensió que haurem de menester si volem ajudar aquests alumnes a explorar i revelar les seves capacitats – siguin les que siguin.

Per aquells que no tenen ni temps ni ganes de llegir el llibre (al cap i a la fi, hem d'atendre a la diversitat!), aquí teniu un altre enllaç a un article de El País on trobareu molt ben resumides algunes de les principals problemàtiques de l'obra:  El "torpe" Pennac - El País 

I per concloure, una cita del llibre que trob molt encertada i que ens convida a fugir de les generalitzacions i explicacions massa fàcils: "estadísticament tot s'explica, personalment tot es complica".

Referències: 
Bergier, B., Francequin, G. (2011). La Revanche scolaire. Editions Erès, Paris.  
Pennac, D. (2008). Mal de Escuela. Literatura Mondadori, Barcelona.
Pennac, D. (2008). Mal d'Escola. Editorial Empúries, Barcelona.

 

dijous, 10 de novembre del 2011

El nostre sindicat!

Bon dia a tots!

Jo us vull aportar una informació que, com moltes coses, en el màster no ens donen informació. És donar a conèixer qui ens defensarà -això esperem- davant els desastres que fan els governs pel que fa a l'educació: és elo sindicat STEI-i. Aquest sindicat és el que s'encarrega dels treballadors de l'Educació pública. Us deix l'enllaç de la seva pàgina en xarxa perquè hi pogueu pegar un cop d'ull: http://www.stei-i.org/cat/index.php

Em sembla molt interessant el manifest en defensa de la qualitat de l'ensenyament públic que han signat la majoria de sindicats de les balears. El trobareu a l'enllaç d'abans o directament a: http://www.stei-i.org/cat/administrator/components/com_ondownload/librerias/manifest%20educacio.pdf

dilluns, 7 de novembre del 2011

Bon dia a tothom!

Volia encetar el bloc d'enguany amb una notícia que m'ha semblat espantosa. Resulta que, a l'estat americà de Michigan, s'ha aprovat una llei que consent el bullying si es fa per motius religiosos. Tot això fa que em qüestioni una sèrie de preguntes...

No és el bullying una forma com qualsevol altra d'assetjament?
On han anat a parar els drets humans?
No hi ha res que l'ONU hi pugui fer?
No trobau que l'aprovació d'aquesta llei hauria de ser, com a mínim, apel·lable?

Debat obert! L'enllaç de la notícia, amb un vídeo de la senadora Gretchen Whitmer que manifesta la seva indiganció, us apareix just a sota.