Ja que m'he assabentat del
fet que hi ha diverses persones francòfones a classe, em permeto
adjuntar-vos dos hipervincles a un programa de radio d'una emissora
francesa (Radio France Internationale) que s'ha difós aquest cap de
setmana:
Es tracta d'una
entrevista a Bertrand Bergier, un
sociòleg que acaba de publicar un llibre titulat La
Revenja Escolar,
on presenta els resultats d'un estudi sobre aquesta categoria
“estadísticament irrellevant” (segons ell, serien unes 4/1000
persones) però individualment interessant del alumnes amb fracàs
escolar que han aconseguit cursar una carrera universitària amb
èxit.
No
figura en aquest estudi l'escriptor francès Daniel Pennac, però ben
be podria formar-ne part, ja que tot i definir-se a ell mateix com un
“cancre”
(mal estudiant, en francès), un alumne fracassat, en el seu llibre
Mal
d'Escola
(aquest, sí, traduït al castellà i al català), ha acabat
convertint-se en un dels autors francesos més conegut dels darrers
30 anys i ha treballat tota la seva vida en aquest mateix sistema
escolar que el rebutjava - aquest cop no com a alumne sinó com a
professor de francès.
Vos
recoman la lectura d'aquest assaig que es llegeix més bé com una
novel·la i és a la vegada divertit i ple d'anècdotes que ens podem
servir com a futurs professors. Sobretot vos ho recoman perquè és
un llibre que arriba a fer-nos compartir el punt de vista de l'alumne
fracassat i els seus dilemes... una empatia i comprensió que haurem
de menester si volem ajudar aquests alumnes a explorar i revelar les
seves capacitats – siguin les que siguin.
Per aquells
que no tenen ni temps ni ganes de llegir el llibre (al cap i a la fi,
hem d'atendre a la diversitat!), aquí teniu un altre enllaç a un
article de El País on trobareu molt ben resumides algunes de les
principals problemàtiques de l'obra: El "torpe" Pennac - El País
I
per concloure, una cita del llibre que trob molt encertada i que ens
convida a fugir de les generalitzacions i explicacions massa fàcils:
"estadísticament tot s'explica, personalment tot es complica".
Referències:
Bergier, B., Francequin, G. (2011). La Revanche scolaire. Editions Erès, Paris.
Pennac, D. (2008). Mal de Escuela. Literatura Mondadori, Barcelona.
Pennac, D. (2008). Mal d'Escola. Editorial Empúries, Barcelona.
Aquests casos són més habituals del que ens pensam i tenen a veure en que a la vida no sempre anam en línea recta (i la societat en certa manera, s’estima més dur-mos pels camins preestablerts). Trob que el programa es centra en l’èxit acadèmic, és a dir, mals estudiants que han acabat essent doctorats i tenint no sé quantes “licences”…però també tenim aquells que s'han desenvolupat fora del sostre "acadèmic" i han creat empreses, han innovat, s'han engrescat en aventures professionals molt diferents...segurament perquè tenen esperit d'iniciativa, amor al risc...
ResponEliminaA l'altra banda, tenim molts bons estudiants amb expedients brillants i amb un futur prometedor que acaben “fracassant” a la vida perquè no tenen altres habilitats (personals, socials, emocionals). Supòs que tots voldríem ser de l'estil de professor que transmet missatges positius per a que els alumnes puguin treure el millor d’ells mateixos sigui el que sigui que facin. Àngels