¡ Comunicación oral !

Aprovechando la exposición de hoy os paso este enlace a uno de los vídeos más vistos en youtube. Es fascinante ver como desde bien pequeñitos, si queremos podemos entendernos.
Bon nadal a tots!

http://www.youtube.com/watch?v=JP_RLviv3Mc&feature=fvst

Una pel·lícula recomanable!

Uep!

L'altre dia em recomanaren una pel·lícula i m'agradaria recomanar-vos-la si encara no l'heu vista. Va d'una escola i està basada en una història real: Die Welle (L'onada). Aquí en teniu més informació...

http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27onada

a mi em va fer pensar bastant i és molt relacionable amb aqueix màster que fem!

El millor sistema: Finlàndia

El sistema educatiu de Finlàndia és el millor segons els informes PISA. Al bloc "Yorokobu" expliquen l'anàlisi que en fa l'expert en innovació educativa, Tony Wagner (¿Por qué Finlandia tiene el mejor sistema educativo del mundo?).

A l'article parla que l'educació a Finlàndia es basa en la confiança, la transparència, el respecte i ensenyar a pensar, en lloc de memoritzar. Observa com tota la societat confia en el sistema educatiu i que, de cada vegada més, els centres tenen més autonomia. És un procés totalment transparent i tota la comunitat educativa hi està representada. Wagner analitza com totes les programacions didàctiques tenen l'empremta dels alumnes ja que els professors compten amb ells a l'hora de prendre una decisió que els pugui afectar.

La formació dels docents és molt diferent a la que tenim aquí. A Finlàndia, una persona que vol dedicar-se a la docència ha de passar una prova d'accés que només la superen el 10% dels aspirants. Una vegada superada la prova, han de fer tres anys de carrera i dos de màster per després poder entrar a les aules.

A part de què l'educació a Finlàndia té una molt bona valoració per part dels ciutadans, tothom l'entèn com un dret públic, gratuït i igual per a tothom; la majoria de centres són molt semblants entre sí. El més sorprenent de tot és que a Finlàndia l'educació obligatòria comença als set anys i tenen un horari amb menys hores lectives que a altres països. Em sorprèn perquè una de les propostes de l'actual president de les Illes Balears era incrementar l'horari escolar amb una hora més setmanal perquè, segons la seva teoria, una vegada acabada la primària haurà estat com si haguessin fet un any més de classe.

Cultura vs. Educació

Uep,

Avui no m'he pogut resistir a informar-vos d'unes notícies -per mi dolentes, El Mundo dia de Baleares se'n deu congratular- que m'han arribat aquests dos dies:

1. La mort de les Arts Escèniques i l'intent d'homici de la cultura.

2. L'aplicació a partir de l'any que ve de la "llibertat" d'elecció de llengua a partir de primària. La mesura s'anirà aplicant a tots els nivells educatius.

Per mi, aquestes dues notícies, entre moltes d'altres em fan pensar i reflexionar cap a on va la nostra cultura. I quan dic la nostra, sense ànim d'ofendre ningú, és la que tenim des del segle XIII. Si bé és cert que la cultura ha d'avançar i ha d'anar canviant, a més en un món globalitzat cada vegada més, el que no podem permetre -nosaltres com a futurs educadors- és que mitjançant els nostres doblers permetin l'eliminació de la nostra identitat. Si no sabem qui som, si tenim una cultura esbiaxada, contaminada, aniquilada, sublevada... de què ens servirà saber i saber. Primer ens autoconeixem i després ja coneixerem. Per això, l'educació és l'eix fonamental per donar a conèixer les Arts Escèniques... unes arts (sobretot el teatre) que, senyores i senyors, és tan humà com la humanitat, ens ha acompanyat des de sempre ja bé mitjançant rituals o en forma d'obra teatral així com la coneixem actualment.

Les AE (Arts Escèniques) permeten treballar tot un ventall de possibilitats humanes. Si ens les prenen, que és el que volen, o les menystenen, que és el que fan, l'única cosa que aconseguiran és que tots siguem maquines que funcionam a l'unisò, que no pensam, que volem coses quadrades i quadrades de les quals no es pot sortir del marge. En aquesta societat que ens plantegen ens volen aniquilar com a persones, els infants a mesura que creixen van perdent la imaginació, la il·lusió i el joc.

Per què ho volen fer? Per controlar-nos millor? Per què en la història la Revolució sempre ha anat de la mà de les arts? Jo crec que la resposta és ben senzilla: per què l'art et fa pensar, no és matemàtic.

El teatre a les Illes Balears ha mort, el teatre professional. La televisió autonòmica aviat es podrà dir TVIBE Televisión Islas Baleares de España, o Mallorca de Palma, o Mahón de Menorca, o La Palma de la Mahón de Menorca dels collons. Amb aquest panorama, què pot fer l'educació per a la cultura? Si amb només 5 mesos ja han aconseguit tot això, què faran amb tres anys i mig, i potser més, que els queda.

Reflexionem...

La mort de la cultura o La cultura de la mort.

Dossier "L'escola, a examen"

Aquest cap de setmana, la revista Presència, que s'entrega com a suplement de Diari de Balears, ha publicat un dossier molt interessant titulat "L'escola, a examen". Realment val la pena llegir-lo. Hi trobareu l'opinió de diferents pedagogs i mestres sobre la situació actual de l'ensenyament.

Aquí teniu una adreça on podreu trobar-lo en format de pdf: http://www.elpunt.cat/elements/presencia/201111presencia.pdf

Video sobre competencias.

Hola, me han pasado este video, un tanto cómico, sobre las famosas competencias básicas. A mí me ha hecho reir bastante. Espero que os guste.

http://bibliofagia-vicky.blogspot.com/2010/05/no-sin-mis-competencias-basicas.html

El fracàs escolar: elements de reflexió des de l'altra banda dels Pirineus

Ja que m'he assabentat del fet que hi ha diverses persones francòfones a classe, em permeto adjuntar-vos dos hipervincles a un programa de radio d'una emissora francesa (Radio France Internationale) que s'ha difós aquest cap de setmana: 

La Revanche scolaire - RFI - Part 1  

La Revanche scolaire - RFI - Part 2 

Es tracta d'una entrevista a Bertrand Bergier, un sociòleg que acaba de publicar un llibre titulat La Revenja Escolar, on presenta els resultats d'un estudi sobre aquesta categoria “estadísticament irrellevant” (segons ell, serien unes 4/1000 persones) però individualment interessant del alumnes amb fracàs escolar que han aconseguit cursar una carrera universitària amb èxit.

No figura en aquest estudi l'escriptor francès Daniel Pennac, però ben be podria formar-ne part, ja que tot i definir-se a ell mateix com un “cancre” (mal estudiant, en francès), un alumne fracassat, en el seu llibre Mal d'Escola (aquest, sí, traduït al castellà i al català), ha acabat convertint-se en un dels autors francesos més conegut dels darrers 30 anys i ha treballat tota la seva vida en aquest mateix sistema escolar que el rebutjava - aquest cop no com a alumne sinó com a professor de francès.

Vos recoman la lectura d'aquest assaig que es llegeix més bé com una novel·la i és a la vegada divertit i ple d'anècdotes que ens podem servir com a futurs professors. Sobretot vos ho recoman perquè és un llibre que arriba a fer-nos compartir el punt de vista de l'alumne fracassat i els seus dilemes... una empatia i comprensió que haurem de menester si volem ajudar aquests alumnes a explorar i revelar les seves capacitats – siguin les que siguin.

Per aquells que no tenen ni temps ni ganes de llegir el llibre (al cap i a la fi, hem d'atendre a la diversitat!), aquí teniu un altre enllaç a un article de El País on trobareu molt ben resumides algunes de les principals problemàtiques de l'obra:  El "torpe" Pennac - El País 

I per concloure, una cita del llibre que trob molt encertada i que ens convida a fugir de les generalitzacions i explicacions massa fàcils: "estadísticament tot s'explica, personalment tot es complica".

Referències: 

Bergier, B., Francequin, G. (2011). La Revanche scolaire. Editions Erès, Paris.  

Pennac, D. (2008). Mal de Escuela. Literatura Mondadori, Barcelona.

Pennac, D. (2008). Mal d'Escola. Editorial Empúries, Barcelona.

 

El nostre sindicat!

Bon dia a tots!

Jo us vull aportar una informació que, com moltes coses, en el màster no ens donen informació. És donar a conèixer qui ens defensarà -això esperem- davant els desastres que fan els governs pel que fa a l'educació: és elo sindicat STEI-i. Aquest sindicat és el que s'encarrega dels treballadors de l'Educació pública. Us deix l'enllaç de la seva pàgina en xarxa perquè hi pogueu pegar un cop d'ull: http://www.stei-i.org/cat/index.php

Em sembla molt interessant el manifest en defensa de la qualitat de l'ensenyament públic que han signat la majoria de sindicats de les balears. El trobareu a l'enllaç d'abans o directament a: http://www.stei-i.org/cat/administrator/components/com_ondownload/librerias/manifest%20educacio.pdf

Bon dia a tothom!

Volia encetar el bloc d'enguany amb una notícia que m'ha semblat espantosa. Resulta que, a l'estat americà de Michigan, s'ha aprovat una llei que consent el bullying si es fa per motius religiosos. Tot això fa que em qüestioni una sèrie de preguntes...

No és el bullying una forma com qualsevol altra d'assetjament?

On han anat a parar els drets humans?

No hi ha res que l'ONU hi pugui fer?

No trobau que l'aprovació d'aquesta llei hauria de ser, com a mínim, apel·lable?

Debat obert! L'enllaç de la notícia, amb un vídeo de la senadora Gretchen Whitmer que manifesta la seva indiganció, us apareix just a sota.

http://www.ara.cat/societat/Michigan-aprova-justifica-bullying-religiosos_0_584941649.html

Una hora més?

Aquests dies es parla molt de la nova proposta del PP de posar una hora més de matèries instrumentals a EP. Segons els responsables en educació d'aquest partit, això disminuirà el fracàs escolar. Per contra, els professors afirmen que aquesta mesura no millorarà les coses. A més, demanen més recursos (en qüestió de sou i personal) per tal de poder dur a terme aquesta iniciativa.
Personalment, des del meu modest punt de vista, crec que és una idea molt positiva, perquè és més probable que els alumnes aprenguin qualque cosa si són a dins l'escola que no si són al carrer tots sols. És ver que potser no millorarem el seu nivell i no solucionarem molts dels problemes de l'educació actual, però pot ajudar. De tota manera, és evident que si això no va acompanyat d'un canvi de xip per part dels professors, dels pares i de la societat en general, tampoc no arreglarem gaire cosa...

Vosaltres què en pensau? Estau d'acord amb els professors? O creis que és una bona iniciativa?

Il·luminau-me!

Pocas plazas

¡Qué feliz soy! Después de hacer el máster del universo, ahora va el govern y oferta 150 plazas para este año... No sé por qué, pero lo veo muy difícil esto de ser profe en secundaria!

http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/local/el-govern-limita-a-150-plazas-en-educacion-su-convocatoria-de-oposiciones-para-este-ano.html

CREAR HOY LA ESCUELA DE MAÑANA

Donada la contínua preocupació per l'educació amb TIC i pels aprenentatges significatius, aplicables a la realitat, que ens han transmès gairebé tots els professors del màster, vos deix l'enllaç d'un documental que vaig veure a redes fa cosa d'un mes. Tot i que s'hi repeteixen molt aquelles idees que ens han anat repetint, he trobat que és prou interessant, ja que explica per què és necessari aquest canvi en la metodologia de l'ensenyament.

Mètodes per ensenyar llengües estrangeres

L'altre dia a classe vàrem parlar breument sobre l'ensenyament de llengües estrangeres. A l'enllaç següent trobareu un article de Llorenç Comonjoan (Universitat d'Indiana) titulat: «Mètodes, teoria i ensenyament de llengües estrangeres: una relació complexa».

http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/viewFile/129500/178899

Beneficis de parlar més d'una llengua

L'investigador mallorquí Daniel Adrover explica quins són els beneficis de què gaudeixen les persones bilingües a l'entrevista que trobareu a l'enllaç següent:

http://www.obrasocialsanostra.com/actual/entrevista/id/37

Escola La Sínia

El web del diari Ara estrena una secció que, tot i que està especialment dedicada als mestres, podrà ser interessant també per a nosaltres, els professors. Avui estrenen la secció amb un vídeo que ens mostra com treballen a l'escola La Sínia (Vic), guardonada amb el segon lloc dels Premis Ensenyament de la Fundació Cercle d'Economia. L'escola compta amb un 69% d'alumnes nouvinguts i un 31% de fills de nouvinguts. Tot un repte per als professors, especialment per als de llengua.

http://www.ara.cat/programes/Descobreix-treballen-lescola-Sinia-Vic_3_398390159.html

Literatura juvenil

Us vull remetre a dues planes web que us poden agradar. En primer lloc, podrem recomanar als nostres futurs alumnes la plana Què llegeixes?, ja que és un espai en què els joves de totes les edats trobaran activitats per fer relacionades amb la literatura: llibres, relats, concursos, fòrums, etc. El més interessant de tot és que està dividida en tres parts, segons l'edat dels lectors: fins als onze anys (el llapis n'és el símbol), dels dotze als setze anys (el bolígraf n'és el símbol) i a partir dels disset anys (la ploma n'és el símbol). La veritat és que nosaltres, com a «plomes», per ventura també hi trobarem coses interessants... L'enllaç és el següent:

http://www.quellegeixes.cat/

En segon lloc, com a futurs docents, podem consultar la plana del grup GRETEL (Grup de Recerca en Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària) de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu objectiu principal és l'ús de llibres infantils i juvenils per als aprenentatges literaris a l'escola obligatòria. De fet, l'article que he d'exposar està escrit per dues professores d'aquest grup de recerca. L'enllaç és el següent:

http://www.literatura.gretel.cat/

Molts d'anys!